Esmorzar per a dos (Breakfast For Two) (Alfred Santell, 1937)

Entretinguda comèdia d’Alfred Santell (1895-1981). El guió, de Charles Kaufman, Viola Brothers Shore i Paul Yawitz, desplega un argument de David Garth, que després aquest converteix en la novel·la “A Love Like That” (1938). Se roda en els RKO Studios (Hollywood, CA). Produïda per Edward Kaufman per a RKO, s’estrena el 22-X-1937 (EUA). L’acció dramàtica té lloc a NYC al llarg d’uns quants dies de l’hivern de 1937.

Se tracta d’un film de 67 minuts, realitzat amb el propòsit d’entretenir, divertir i fer riure. Pertany al gènere de l’screwball comedy, tan en voga en els anys 30 del segle passat. Per garantir l’èxit de públic, la productora contracta una actriu i un actor que gaudeixen del favor del públic i de gran popularitat. Barbara Stanwyck assumeix un paper còmic poc habitual en ella, que resol amb encert, tot demostrant la versatilitat del seu talent. Treballa amb ganes, convicció i un clar afany de convèncer. Li dóna rèplica un voluntariós Herbert Marshall, que compleix amb correcció i discreció, acceptant la funció que se li ha assignat de servir al lluïment de la protagonista.

Constitueix un dels trets singulars del film el protagonisme que tenen els secundaris a les escenes còmiques, en les quals demostren gràcia, oportunitat i talent. Excel·leixen quatre secundaris: el majordom Butch (Blore), el jutge de pau (Meek), el secretari de l’empresa naviliera Sr. Meggs (Girardot) i Sam Ransome, l’oncle de Valentina, encarregat de les funciones de mentor i guardaespatlles de la noia. Les interpretacions dels quatre brillen amb llum pròpia en les escenes d’humor que tenen al seu càrrec.

La hilaritat del film se basa en gran part en un guió elaborat amb enginy, intel·ligència i fi sentit de l’humor. Fa ús de molts dels recursos habituals del gènere, mantenint sempre un nivell alt de finor i elegància. Hi ha confusions de noms i identitats, malentesos, guerra de sexes, inversió de rols, contratemps, un excel·lent ús de la gestualidad. El realitzador se serveix del joc que donen els enfrontaments dels contraris, com els d’home/dona, texà/novaiorquès, indolència/diligència, vida desordenada/ordenada, dona frívola/dona seriosa, etc. Ironitza sobre comportaments de persones equivalents als d’animals de companyia. Combina argumentacions que fan ús de les mateixes paraules per expressar sentits oposats. Se burla afectuosament de l’afecció exagerada dels novaiorquesos al servei domèstic, de la rudesa dels texans, de la ineptitud dels rics amb relació a tasques senzilles, dels discursos grandiloqüents, etc. Incorpora escenes d’slapstick, amb travelades, llançaments d’objectes, guants amb secrets, cops de boxa, etc.

Exhibeix amb satisfacció la lluminositat i funcionalitat de la nova arquitectura de façanes de vidre i ambients interiors amb vistes panoràmiques. Mostra altres avanços, com els nous aparells de telèfon, les cortines venecianes i algunes de les seves disfuncions. Presenta oficis nous, com el de netejadors de vidres d’exterior de grans edificis. Film breu, petit i lleuger, que conserva la frescor original. És deliciós, festiu i summament divertit.