L'home del sud (1945)

Tercer llargmetratge dels cinc que Jean Renoir realitza als EUA. És el millor dels cinc. El guió, del propi Renoir, es basa en l’adaptació escrita per Hugo Butler de la novel·la “Hold Autumn in Your Hand” (1941), de George Sessions Perry. El guió conté algunes intervencions de dos reconeguts escriptors del sud dels EUA, William Faulkner i Nunnally Johnson, no acreditats. Se roda amb un baix pressupost en escenaris naturals i al ras, llevat de breus filmacions fetes als platós de General Service Studios (Hollywood). És nominat a tres Oscar (director, música i so). Produït per David Loew i Robert Hakim per a United Artists, s’estrena el 30-IV-1945 (EUA).

L’acció dramàtica té lloc a la localitat cotonera de San Pedro (Texas), propera al riu San Joaquín, tot al llarg d’un any (1938 o 1939) de la Gran Depressió. El jornaler Sam Tucker (Scott), la seva esposa Nana (Field) i els seus fills Daisy (Vanderwilt) i Joty (Gilpin), conviuen amb l’àvia paterna de Sam (Bondi) i el germà del pare, l’oncle Pete (Burns). Després de la mort d’aquest, decideixen llogar una finca de 27 Ha. per tal de treballar pel seu compte i cultivar les pròpies collites. Sam és intel·ligent, conscient, decidit i bondadós. Nana és sofrida, feinera i amorosa. L’àvia s’agrada de rondinar.

El film explica un drama rural i familiar, que suma realisme i humor, d’acord amb les constants de Renoir. El realisme serveix per construir un emotiu retrat de la pobresa i precarietat de recursos dels arrendataris, amitgers i petits propietaris de terres de cultiu en els anys de la Gran Depressió. Es veuen sotmesos a les inclemències del temps, l’escassetat d’aliments i mitjans d’abric, pèrdues de collites a causa de tempestes i inundacions, la insolidaritat dels veïns, preus baixos de venta als majoristes i elevats costos de les matèries primeres i béns intermedis (fitosanitaris, per a l’extinció de plagues...), jornades de feina prolongades des de l’alba fins a la posta de sol, tasques que demanen esforç físic, malalties específiques, com l’escorbut o el mal de primavera (manca de vitamines) de Jotty i altres calamitats. Fa un retrat veraç i colpidor, de trets càlids, carregat de sentit humanista i d’estimació i d’interès per l’ésser humà.

L’humor, abundant i festiu, es basa en incidències de l’acció i, sobretot, en personatges caricaturescos, com els de Beulah Bondi (l’àvia) i Norman Lloyd (el nebot del veí) o aspres i malhumorats, com el de Devers (Naish). Mostra com es reflecteixen en les tasques agrícoles les estacions de l’any, amb una etapa invernal sense rendiments, que s’ha d’afrontar mitjançant la pesca i la caça, a l’espera dels primers fruïts de primavera. Les penúries de l’hivern s’exemplifiquen amb la pesca del barb (peix comestible de riu poc apreciat) i la caça de la “zarigüeya” (petit marsupial propi del Continent americà).

Les interpretacions de Zachary Scott, especialitzat en papers de gàngster, i Betty Field són convincents. Scott lliura el que possiblement és el millor treball de la seva carrera. Beulah Bondi (àvia, vídua de l’avi Fayed Tucker) i Norman Lloyd (Finlay) interpreten papers còmics. Són elogiables les intervencions de J. Carroll Naish (el veí egoista i frustrat) i Blanche Yurka (mare de Sam). El paisatge serveix per reforçar aspectes conceptuals i emocionals del relat. El film esdevé un testimoni simpàtic i suggerent dels antics grangers, del seu amor a la llibertat, la constància i l’esperit de sacrifici. Construeix una imatge emotiva i entendridora del vell món de l’agricultura intensiva, de les seves gents conservadores, aferrades a la terra, les tradicions i a la família, sincerament religioses i preocupades per la bona educació dels fills. Munta la cinta com una successió d’escenes senzilles, càlides, delicioses i plenes de gràcia, no exemptes de tocs lírics. Els personatges se presenten ben caracteritzats. Es prescindeix de sensibleries i sentimentalismes anacrònics.

Els principals temes que es tracten són l’elogi del coratge i la constància; l’amor a la terra, a la família i als amics; l’oposició entre el camp i la ciutat, la lluita per la supervivència; el valor de l’esforç i la feina; la importància i necessitat dels llaços interpersonals, etc. Ret homenatge al cinema a través dels cartells que pengen de les façanes del poble: “Vogues of 1938” (Cummings 1937) i “Intermezzo: A Love Story” (Ratoff 1938), protagonitzada per Ingrid Bergman. La referència als dos films serveix, a més, per datar els fets.

Són escenes destacades la nit de tempesta, el panorama de la finca després de la pluja torrencial, l’interès de Sam per l’escola dels fills, la botella de whisky que crema a causa d’un descuit, l’intent de Sam i el seu cosí Tim (Kemper) de rescatar la vaca, la recol·lecció de cotó en els camps del patró Raston (Harvey), el menjar en família gràcies a la “zarigüeya”, el viatge d’anada a la finca amb el camió carregat fins a la bandera, la cigarreta que Sam embolica per a Nana, la brega a cops de puny de Sam i Devers, etc.

La banda sonora, de Werner Janssen (“El capità Kidd”, Lee, 1945), ofereix una partitura variada, amb evocacions de la caça (trompeta de caça), l’amor de parella, la desolació després de la tempesta, la festa de noces, etc. Afegeix una cançó coral tradicional dels recol·lectors de cotó, “La cucaracha” (acompanya la brega a la cerveseria) i altres. La fotografia, de Lucien N. Andriot (“Eren cinc germans”, Bacon, 1944), crea imatges contrastades, de potent clarobscur, inspiració realista i excel•lent concepció. Unes quantes filmacions estàtiques són autèntiques composicions fotogràfiques (la família davant el foc de la foganya).


Bibliografia

- Hildy JOHNSON, “Jean Renoir en tres películas”, blog.cine.com, juliol 2009.
- Christopher FAULKNER i Paul DUNCAN (ed.), “Jean Renoir”, Taschen, pàg. 126-128, Colònia 2007.