dilluns, 19 d’abril del 2010

Mystic River (2003)

Dramàtica anàlisi de la condició humana, realitzada per Clint Eastwood (San Francisco, 1930). El guió, de Brian Helgeland (“Deute de Sang”, 2002), en la seva segona col•laboració amb Eastwood, adapta la novel·la d’èxit “Mystic River” (2001), de David Lehane (Dorchester, MA, 1965). Se roda en escenaris naturals de Boston (Franklin Park, Border Street...) i de Massachussets (Canton, Charlestown, Chelsea i Dorchester) i en platós de Warner Studios (Burbank, CA). Nominat a 6 Oscar, en guanya 2 (actor principal i actor secundari). El film és produït per Clint Eastwood, Judie Hoyt i Robert Lorenz per a Warner, Malpaso i Village Roadshow. Es projecta per primera vegada en públic el 23-V-2003 (Festival Cannes).

L’acció dramàtica té lloc a Boston i rodalies en dos moments separats per 27 anys. Presenta els personatges el 1975, quan els tres protagonistes tenen 11 anys i viuen un incident que té una durada de 4 dies. L’acció pròpiament dita, que es perllonga durant 4/5 dies, té lloc el 2002. Jimmy Markum (Penn), Dave Boyle (Robbins) i Sean Devine (Bacon) són tres amics de la mateixa edat que tenen el costum de jugar a joquei en el carrer. Resideixen a la barriada obrera de l’East Buckingham. Un succés violent, que recordaran tota la vida, els separa. Anys més tard un altre succés violent els reuneix de bell nou. Jimmy als 17 anys dirigia una banda dedicada al robatori, passa dos anys a la presó de Deer Island, perd la dona a causa d’un càncer, abandona la delinqüència i munta una adrogueria. Es casa en segones núpcies amb Annabeth (Linney). Extravertit e intel·ligent, és el líder de la barriada. Dave sobreviu treballant en ocupacions efímeres i ínfimes. És una persona turmentada i de baixa autoestima. Li agrada refugiar-se en l’obscuritat i en les ombres de la nit. Es casà amb Celeste (Harden), cosina d’Annabeth. Sean ingressà en el cos de policia i és actualment detectiu d’homicidis de la ciutat. Casat amb Lauren (Davis), és d’aspecte hieràtic i rígid, està separat de la dona, viu sol i se dedica planament a la feina. Annabeth és forta, orgullosa i protectora. Celeste és el reflex de l’angoixa, la por i els dubtes que l’oprimeixen.

El film suma drama, thriller, crim i misteri. Compon una història dura, inquietant i absorbent. Explica fets corprenedors i terribles i ho fa de manera pausada, tranquil·la i serena. Prescindeix d’artificis efectistes. Parla amb claredat, contenció i verisme. Construeix uns personatges coherents i ben definits, una trama sòlida i un relat consistent i interessant. Situa l’acció en escenaris obscurs, tristos i sòrdids. Crea ambients torbadors, que gelen l’ànima, de gran força emocional. Rodeja els fets d’ambigüitats ètiques, manega personatges de baix nivell moral i presenta situacions que generen percepcions equívoques i ambivalents. Fa una obra obscura i trista, que es converteix en una àcida crítica del somni americà. El film esdevé una fàbula negra, immensament bella, que constitueix un exemple eloqüent d’allò que en el cinema, i més enllà del cinema, és l’estètica de la desolació i la malícia.

A pesar del joc escàs que tenen els papers femenins, la pel·lícula mostra un exquisit respecte per la dona. Ho fa a través del tractament directe i, també, a través de les relaciones d’home i dona, que glosa en la doble vessant de la parella i de les figures del pare o mare i la filla. Jimmy sent una apassionada admiració por la seva filla Katie (Rossum) de 19 anys i devoció per les seves altres dues filles. Conserva un meravellat record de Dorita, la seva primera esposa. Sean desitja i suplica el retorn de Lauren.

Se serveix de recursos visuals per explicar elements de l’argument. Els enquadraments tallats del rostre immòbil de Lauren en la cabina expliquen la distància afectiva que la separa de Sean. Els ràpids flashbacks que evoquen fets del passat en la ment d’un personatge, parlen de la precarietat del seu estat mental i dels fantasmes que el turmenten. La llum tènue d’alguns escenaris anticipa tristos presagis i l’obscuritat d’altres crea sentiments d’opressió i dolor en l’ànim de l’espectador. L’ús de muntatges paralels potencia la força emocional de les seqüències que s’intercalen.

El film guarda relació amb altres films. L’ esquema argumental d’una de les seves històries és similar al de “Sense perdó” (1992). Eli Wallach intervé com a coprotagonista en “El bo, el lleig i el dolent” (1966), Laura Linney té un paper a “Poder absolut” (1996) i Marcia Gay Harden a “Space Cowboys” (2000). El personatge de Dave és una transposició del de Butch (Costner) en “Un món perfecte”. Els freqüents enquadraments contrapicats de la copa dels arbres rememoren l’escena de l’entrada del llenyater al bosc de “Rashomon” (Kurosawa, 1950).

L’humor és present, sobretot, a través de la deliciosa escena del venedor de licors, que protagonitza un desimbolt i eixerit Eli Wallach. Altres escenes memorables són la del Pen Park, les confidències de Dave a la seva dona mentre són acompanyats per la projecció a l’aparell de TV de “Vampirs” (Carpenter, 1998), la del Black Esmerald Bar, el ball de Katie i les seves dues amigues en la barra del bar, la desfilada festiva de la celebració a la barriada del “Dia de Colon” i altres.

La pel•lícula parla de l’amistat, el destí, la fatalitat, la impossibilitat d’evitar-la, la violència, l’abús sexual de menors, la família, el pes del passat, la pèrdua de la innocència, desesperació i venjança, l’aplicació de justícia per compte propi, la condició humana, etc.

La banda sonora, de Clint Eastwood, ofereix una peça original embriagadora i de gran dramatisme. Afegeix dos talls de “Cosmo” i “Black Esmerald Blues”, del seu fill Kyle. La fotografia, de Tom Stern (“Gran Torino”, 2008), en color, crea una visualitat de tons tristos i llums contrastades, amb abundants seqüències d’escassísima il·luminació.


Bibliografia

- Carlos AGUILAR, “Clint Eastwood”, pàg. 240-246, Cátedra ed., Madrid 2009.
- Tomás FERNÁNDEZ VALENTÍ, “Estudio Clint Eastwood (y 2)”, ‘Dirigido por’, núm. 385, pàg. 69-71, gener 2009.
- Miguel À. REFOYO, “Los fantasmas del pasado i la venganza del presente”, La Butaca, www.labutaca.net.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada