Chungking Express (1994)

Quart llargmetratge del realitzador Wong Kar-Wai (Shanghai, 1958). El guió, del propi Kar-Wai, s’elabora a mida que avança el rodatge a partir d’unes poques línies generals i uns caràcters ben definits. Es roda al llarg de 23 dies en escenaris reals d’Hong Kong coincidents amb els que el realitzador té el costum de freqüentar. Produït per Yi-Kan Chan per a Jet Tone Productions (Hong Kong), es projecta per primera vegada en públic l’agost de 1994 (Festival de Locarno, Suïssa).

L’acció dramàtica té lloc a Hong Kong el 1994. El policia He, o número 223 (Kaneshiro), ha trencat amb May, la seva promesa durant 5 anys. Se sent frustrat i trist. Les seves obsessions fan que decideixi esperar el retorn de May fins el 30-IV-1994. Mentrestant escolta repetidament la cançó preferida d’ella (“What a Difference a Day Makes”, de Dina Washington), s’alimenta de la fruita que a ella més li agrada (pinya) i compra llaunes de pinya amb data de caducitat del 30-IV-1994. Superat el termini, cerca una xicota per passar la nit amb ella i fer-la la seva companya. En un bar coincideix amb Lin (Ching Hsia). Un altre policia, el 663 (Leung), té relacions amb una hostessa d’aviació (Chow), per a la qual compra quan passa la nit a Hong Kong una ensalada cada dia a l’establiment “Midnight Express”, on treballa com a cambrera Faye (Wong). El policia 223, que fa els 25 anys el 1-V-1994, afeccionat al fúting, és solitari, obsessiu i té fixació pel sexe. Lin és una noia d’uns vint anys, misteriosa i d’esperit lliure. El policia 663, d’uns 25 anys, és depressiu, reservat, de poques paraules i necessita que li donin les coses fetes. La cambrera Faye té poc més de vint anys. És encisadora, senzilla, hàbil i somniadora.

El film suma drama, comèdia, misteri i història d’amor. La primera de les dues històries que integren el film conté elements de cinema negre, crim i thriller policíac. La segona història és una comèdia romàntica. Les dues històries són independents, però mantenen paral•lelismes i coincidències. Comparteixen l’ambientació en la mateixa barriada d’Hong Kong, tenen alguna relació amb el “Midnight Express”, en són coprotagonistes policies joves i solitaris, pateixen mal d’amor a causa d’una ruptura sentimental, els personatges són treballadors normals i corrents. Ambdues coincideixen a exaltar la força i la riquesa de la joventut, el batec del món modern, els valors joves contemporanis (llibertat, autonomia, sexe sense tabús, igualtat de gèneres, cosmopolitisme...), l’afecció a la música contemporània, l’amor no convencional, etc.

El film ret homenatge a dues pel·lícules de culte. Les ulleres i l’impermeable de Lin evoquen la figura de Barbara Stanwyck a “Perdició” (Lean, 1944). El tall dels cabells i l’expressió corporal de Faye recorden Jean Seberg a “Al final de l’escapada” (Godard, 1960). Els repetits plans de sabates i peus calçats són un gest de simpatia adreçat a Buñuel i Truffaut. L’humor es fa present, sobretot, a la segona història. Es tracta d’un humor pur, subtil, ocurrent i divertit.

La narració es basa en les imatges més que en les paraules, en la forma més que en el fons, a pesar que aquest ocupa un lloc en cap sentit poc rellevant. L’ús de la càmera en mà, un pressupost ajustat, la ingenuïtat d’alguns efectes visuals, un rodatge apressat, el pes de les preses directes en el carrer, la varietat de veus amb funcions de narrador (veu en off, veus interiors dels personatges ...), la superposició ocasional de diàlegs i veu del narrador i altres particularitats, donen al film un aire de naturalitat, espontaneïtat i verisme, que de la mà de Kar-Wai fan una obra imaginativa i brillant.

Mira Hong Kong amb afecte i admiració. La presenta com a símbol del món actual, i de la vida i la societat modernes. Vista a través dels seus ulls, és una amalgama laberíntica i caòtica de llums de neó, anuncis de marques i eslògans, colors cridaners, imatges distorsionades, superpoblació i preses. Sobretot, la veu empesa per un temps que corre cap a la fi d’una etapa, d’un mil•lenni, d’una era, amb data de caducitat del 1-VII-1997. Com en altres treballs, el realitzador se serveix de símbols per explicar i suggerir observacions addicionals i acotacions més àmplies que aquelles que s’aconsegueixen amb altres mitjans. En són exemples el drap mullat (soledat), la inundació de l’apartament (tristesa), la data de caducitat (amenaça), el busca (espera), les lletres, els peixos de l’aquari, el nom de Califòrnia com a símbol d’ambivalència i, alhora, com a lloc alternatiu de residència d’Hong Kong.

La pel•lícula parla d’amor, desamors, ruptures, esperes, sort, desolació, segones oportunitats, soledats, etc. Elogia la joventut, la vida moderna, la presència de l’art en el món, els esplèndids valors de la joventut, l’alegria de viure, treballar i relacionar-se, la cultura pop de finals del XX (encara viva). Parla de lacres modernes, com el tràfec de drogues, obsessions, insomni, depressions, etc.

La banda sonora, de Frankie Chand i Rol A. Garcia, ofereix una partitura de jazz lleuger, blues i pop occidental. Combina piano, vent, orgue i cordes. Suma 14 talls. Afegeix 6 granes cançons, com “California Dreamin’” (The Mamas and The Papas), símbol de Faye; “Baroque” (Michael Galasso), com a descripció del misteri i la sensualitat d’Hong Kong; i “Dreams” (The Camberries), que canta amb veu seductora Faye Wong. La fotografia, de Christopher Doyle i Lan Wai Keung, en color, juga amb l’exposició, la velocitat i la sensibilitat del negatiu. Crea composicions pictòriques d’estètica expressionista abstracta. En la segona història apareixen les preses llargues del realitzador.

El títol anglès (no l’original) resulta de la combinació dels noms de la barriada Chungking Mansion i de l’establiment de menjars ràpids Midnight Express.


Bibliografia

- Joshua KLEIN, “Chungking Express”, ‘1.001 películas que hay que ver...’, pàg. 835, Grijalbo ed., Barcelona 2010 (edició actualitzada).
- R. Esteban FONT, “Chungking Express”, ‘El otro cine’, el.otro cine.blogspot.com, Antofagasta (Xile), 2010.
- Olaf MÖLLER, “Chungking Express”, ‘100 clásicos del cine’, vol. 2 (1960-2000), pàg. 730-735, Taschen, Madrid/Colònia 2008.