diumenge, 23 de juny del 2013

La llei de l’hampa (Josef von Sternberg, 1927)


Llargmetratge mut realitzat pel director americà d’origen austríac Josef von Sternberg (1894-1969) ("L’àngel blau", 1930). El guió, de Ben Hecht i Charles Furthman, se basa en fets reals i en la figura del gàngster Jim Colosimo (1878-1920). Se roda en els platós de Paramount Studios (Hollywood, LA, CA) i obté l’Oscar al millor guió original (Ben Hecht). Produït per Ben Schulberg i Héctor Turnbull per a Paramount Pictures, s’estrena el 20-VIII-1927 (EUA).

L'acció dramàtica té lloc a NYC (NY) el 1926/27. "Bull" Weed (Bancrof) és un gàngster especialitzat a assaltar bancs i joieries. "Rolls Royce" Wensel (Brooks) és un advocat alcoholitzat amb qui Bull s’associa per ajudar-lo a superar la seva addicció. "Feather" McCoy (Brent) és la núvia de Bull, però se sent atreta pel refinament i la intel ligència de Rolls Royce. "Buck" Mulligan (Kohler), provocador i impertinent, és el gàngster rival de Bull. Es distingeix pel seu coratge, però és vulgar i irascible. Rolls Royce és elegant, irònic, té sentit de l'humor i sap callar. El seu sobrenom respon al fet de ser tan silenciós com un Rolls Royce. Feather és llesta, sent una estranya i incomprensible passió per les plomes i és seductorament bella.

El film es caracteritza pel ritme intens i sostingut, l’acció constant, els tocs d’erotisme fi i l’estudi acurat dels caràcters protagonistes. Inclou imatges i situacions que anticipen elements d’Scarface (Hawks, 1932), amb la qual comparteix com a guionista l’escriptor i periodista Ben Hecht. Com altres treballs de Sternberg, el present desplega una excel·lent posta en escena i una exquisida direcció d’actors. D’altra part, exalta l’amistat masculina, la lleialtat i la rebel·lia de l’individu contra la societat que l’oprimeix. Molts són els que consideren que inicia el subgènere del cinema de gàngsters, que va tenir un gran desenvolupament en els anys 30 i es va veure engrandit els anys 70 per l’èxit d'”El padrí” (Coppola, 1972).

És interessant observar com el realitzador construeix la narració i defineix els mitjans narratius que empra.Com a bon naturalista enemic del realisme, se serveix del recurs a l’artifici per donar als elements que integren el film el sentit que desitja. La ciutat en què té lloc l’acció (NYC), la descriu com un espai fred i distant, en el qual predominen els edificis de dimensions sobrehumanes, els sòls àrids d’asfalt, els murs gèlids de ciment, els soterranis opressius, els clubs il·legals, etc. Les imatges mostren la ciutat com un univers d’ombres fantasmals, desordre i caos.

Descriu les característiques del món de l’hampa mitjançant rostres desencaixats, llums difuminades que es confonen amb les ombres, ambients irrespirables de fum, sons estrepitosos (suggerits amb subtilesa) i quantitats inversemblants de serpentines de colors. Afegeix referències a comportaments paranoics i esquizofrènics, deliris etílics i descontrols de conducta. El quadre resultant mostra el món de l’hampa com un garbuix de violència, maldat i perversió. El retrat global dels baixos fons, fet sense paraules, és vigorós i contundent.

D’altra banda, la narració es recolza en una potent capacitat d’abstracció, que es posa de manifest a través de l’ús de l’el·lipsi, l’estilització de personatges i situacions i l’abundància de sobreentesos. No falta el joc dels contraris, que serveix per reforçar els traços gruixuts del dibuix, com passa en l’escena del gàngster i el gatet, que prepara i anticipa escenes posteriors. Al costat de l’abstracció narrativa, el film es recrea en una visualitat animada per un barroquisme convençut i vitalista, que a través dels detalls reforça l’estilització narrativa.

La fotografia, de Bert Glennon ("La diligència", Ford, 1939), en B/N, a més dels travellings tan grats al realitzador, ofereix escombrats, preses subjectives, contrallums, primers plans i un interessantíssim muntatge que utilitza diferents estils i diferents velocitats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada