Llargmetratge documental sobre els Jocs
Olímpics d’Estiu de 1936 realitzat per l’alemanya Leni (Helena) Riefenstahl
(1902-2003) ("El triomf de la voluntat", 1935). Es roda a l’Acròpolis
(Atenes, Grècia), a l’Estadi Olímpic de Berlín, a Berlín i als platós dels
estudis d’Olimpia Film, per encàrrec del Comitè Olímpic Internacional.
Es produeixen gairebé 250 hores de filmació, amb l’ajuda
de més de 30 càmeres, la construcció de nombroses torres d’acer, el muntatge de
plataformes i rails i el concurs de més d’un centenar de col·laboradors.
El muntatge final redueix el metratge a 118 minuts
(1ª part) i 107 minuts (2ª part). Obté
el premi al millor film del Festival de Venècia (1938) i la medalla d'Or del
Comitè Olímpic Internacional (COI). Produït
per Leni Riefenstahl per a Olympia Film, Tobis Filmkunst i el Comitè Olímpic
Internacional (no acreditat), es projecta per primera vegada en públic el
20-III-1938 (Berlín), després de 2 anys de muntatge.
És el primer documental que tracta de uns Jocs
Olímpics. Exalta l’esport,
l’esforç físic, la competitivitat, l’esperit olímpic, l’esport en grup, la
superació personal, el valor del triomf i del premi, etc.
Es complau a mostrar la plasticitat del cos humà en
moviment, la complementarietat que es dóna entre l’esport i la natura, la
fascinació que Riefenstahl sent per la gimnàstica i els grans quadres
gimnàstics geomètrics. No amaga l’admiració
que li susciten els atletes que considera els més complets (guanyadors de la
decatló).
S’atura amb especial delectació en la
contemplació del que més li agrada: les evolucions dels números de gimnàstica
individual i els salts del trampolí. Els hi dedica enquadraments a
càmera lenta, fa preses dels angles i d’altures diferents, retalla les siluetes
sobre la immensitat del cel i presenta els atletes enfrontats a ells mateixos,
aïllats del públic, les banderes, els escuts i el so ambiental. A través de
sèries d’imatges (arquitectures, escultures ...) confessa la seva admiració pel
món clàssic de l’antiga Grècia que va impulsar i prestigiar la pràctica de l’esport
amb la creació dels antics jocs olímpics, dels que els actuals són continuació.
Vells i nous jocs olímpics comparteixen un mateix
esperit, objectius similars i modalitats esportives comunes com ara el
llançament del disc, del pes, del martell, etc.
Pel que fa a la creació d’imatges, la
realitzadora en aquesta ocasió va una mica més enllà del que havia fet en
"El triomf de la voluntat". Incrementa
la longitud i varietat dels travellings, fa ús de la càmera lenta (gimnàstica)
i de la càmera accelerada (cavalls), incorpora composicions esteticistes
(reflexos en l’aigua), construeix la continuïtat del moviment mitjançant preses
filmades sempre des del mateix costat i amb angles similars. Inclou plànols
extrems (primeríssims plans). Afegeix
a la cinta preses d’estudi en el plató o d’exteriors destinades a ampliar l’emotivitat
i vibració del relat, com plans subjectius rodats en aparença des de l'interior
de esquifs en competició. Pels
seus valors plàstics, innovacions, equilibri compositiu (reiteració de la
diagonal), força de les imatges, interacció entre música i imatge, excel lent
ritme narratiu i altres raons, el film constitueix una obra culminant del
gènere documental.
La banda sonora, d’Herbert Weidt ("El
triomf de la voluntat"), aporta una partitura rítmica que s’adapta al
moviment dels atletes. Aporta
aires èpics, com correspon a una obra destinada a l’exaltació i a la memòria d’un
esdeveniment singular, ple d’herois esportius i de triomfs que estableixen
marques de rècord. Afegeix
diversos talls de Richard Wagner ("La cavalcada de les Valkirias" al
pas dels ciclistes, "L’ocàs dels déus" cap al final ...), himnes
nacionals i algunes melodies populars germàniques.
Durant els anys de la guerra (1939-1945)
Alemanya no tornen a contractar la realitzadora, malgrat l’abundància de la
producció de reportatges documentals i de propaganda. Després de la guerra és
condemnada a 4 anys de presó i se li fa pràcticament impossible l’exercici de la professió. Fins
al 1948 no pot recollir la medalla d’or que el Comitè Olímpic Internacional li
havia concedit per "Olimpia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada