Salvar el soldat Ryan (1998)

Superproducció bèl·lica d’Steven Spielberg (Cincinatti, Ohio, 1947), considerada per alguns com el tercer lliurament de la seva trilogia sobre l’horror, iniciada amb “La llista d’Schindler” (1993), dedicada l’Holocaust, i continuada amb “Amistat” (1998), dedicada a l’esclavitud. El guió, de Robert Rodat (“Volant lliure”, Ballard, 1996), s’inspira lliurement pel que fa al punt de partida argumental en un fet real esdevingut durant la Guerra Civil Americana (1861-65) als 4 fills d’Agnes Allison Nilan, de Port Carbon (Pensilvània). El film se roda en escenaris naturals d’Anglaterra (Oxfordshire, Londres, Hertfordshire...), França (Calvados) i Irlanda (Wexford) i en el plató a l’aire lliure muntat en l’antiga factoria aerospacial britànica (Hartfield), amb un pressupost de 90 M USD. Nominat a 11 Oscar, en guanya 5 (director, fotografia, efectes sonors , muntatge i so). Produït per S. Spielberg i Ian Bryce per a Amblin, Dreamworks, Mutual Films i Paramount, s’estrena el 24-VII-1998 (EUA i Canadà).

L’acció dramàtica té lloc en una platja de Normandia (França), amb nom clau d’Omaha, i rodalies, camí de Neuville i després camí de Vierville, a les runes de la població imaginària de Ramelle, banyada per les aigües del riu Merderet, i en el cementiri americà de Colleville-sur-mer (Normandia). Cronològicament s’estén entre el 6 i el 13 de juny de 1944, ambdós inclusivament. La divisió Charlie, del segon batalló ranger, de la 29 divisió de la infanteria dels EUA, desembarca a Omaha el 6-VI-44, comandada pel capità John H. Mills (Hanks). Després d’una acarnissada lluita prenen un niu de metralladores alemany i se disposen a endinsar-se dins França. Mills rep de l’alt comandament l’ordre de reunir entre els supervivents una patrulla per localitzar James Francis Ryan (Damon), soldat de la companyia Baker, del 56 regiment d’infanteria paracaigudista, llençat sobre un lloc indeterminat de Normandia.

Formen la patrulla el sargent Mike Horvath (Sizemore), el metge Irwin Wade (Ribisi) i els soldats Richard Reiben (Burns), Adrien Caparzo (Diesel), Daniel Jackson (Pepper) i Stanley Mellisch (Goldberg), més el caporal Timothy Upham (Davies). El capità és reservat i raonable, Reiben és obertament crític, Horwath és lleial i a voltes poc raonable, Upham, que domina el francès i l’alemany, no sap integrar-se en el grup, Jackson és devot i bon tirador, Mellish és ingenu, Caparzo és fort i caparrut.

El film suma drama, acció i guerra (IIGM). S’explica mitjançant un gran flashback situat a l’època actual (1998), que abasta tot el film. Se tracta d’un film de potent i portentós realisme, que trasllada l’espectador a l’escenari de la guerra i el sotmet a una experiència inèdita en el seu moment i esborronadora. El fa participar del soroll ensordidor de la batalla, suma del traqueteix de les armes automàtiques, els trets de l’artilleria, l’estrèpit dels carros blindats, explosions i crits. Mostra un paisatge dantesc d’amputacions, ferides sagnants, agonies, mort i desolació. Explica l’angoixa dels soldats, la por que els atenalla i l’horror que senten. La guerra deixa de ser una tragèdia per esdevenir una experiència infernal profundament dolorosa. La brutalitat, l’absurditat i la ignomínia de la guerra se veu de manera diferent, després d’haver viscut l’escena inicial del relat, de 22 o 27 minuts demolidors. En ella s’inspira Eastwood ("Banderes dels nostres pares", 2006).

El realisme visual, l’estrèpit de la guerra, el ritme de l’acció i el muntatge, creen una impressió escruixidora. La batalla se presenta despersonalitzada, anònima i cega. Els soldats d’ambdós bàndols no veuen el rostre de l’oponent ni les seves reaccions. Lluiten contra éssers innominats, desconeguts, monstruosos i ferotges. El soldat s’enfronta a la mort en la soledat més esfereïdora, desemparat i desproveït de facultats, habilitats i coneixements. La sort del soldat no depèn d’ell, sinó de l’atzar, capriciós i implacable.

La pel·lícula no se refereix a una guerra concreta, sinó a totes les guerres. A aquest monstre hobbesià que degrada, destrueix i converteix les persones en llops que se maten uns als altres. El film condemna la guerra. Elogia els valors militars: valentia, gosadia, disciplina, lliurament, heroisme, absència de crítica, jerarquia de comandament, etc. Parla dels valors cívics tradicionals: respecte, esperit de sacrifici i de superació, obediència, submissió, esforç, lleialtat, etc. Exalta els valors contemporanis: llibertat, democràcia, solidaritat, sinceritat, pluralisme, tolerància, esperit crític, etc.

No són la mateixa cosa l’anti bel·licisme i el pacifisme. Així justifica la implicació dels aliats en la IIGM. La seva intervenció respon a la necessitat certa de defensar la llibertat. S’equivoca quan identifica la lluita per la llibertat amb un sol país. No és just quan converteix la IIGM en una gesta exclusivament nord-americana. Oculta la veritat quan elimina del camp de batalla les forces aliades: les tropes americanes van ser transportades a la platja d’Omaha el 6-VI-1944 per la marina britànica. La victòria aliada en la IIGM va ser fruit d’un esforç combinat i conjunt, al qual els EUA s’afegiren (7-XII-1941) dos anys i tres mesos després del començament (1-IX-1939). El major esforç de la IIGM en vides humanes no fou dels EUA. La participació dels EUA en la guerra va ser decisiva per a la victòria aliada.

La banda sonora, de John Williams (“Sleepers”, Levinson, 1996), ofereix una partitura èpica amb passatges de gran dramatisme i seqüències de lluita i tensió. Afegeix dues cançons d’Edith Piaff durant l’espera de Ramelle. La fotografia, de Janusz Kaminski (“Amistat”, 1997), en colors degradats (technicolor) i panavisió, està rodada i muntada amb brillantor. Domina el suspens, els sentiments humans, el ritme (variable a la cinta) i la tensió dramàtica. Nombroses seqüències estan filmades en estil documentalista (càmera en mà).


Bibliografia

- Joshua KLIEN, “Salvar al soldado Ryan”, ‘1.001 películas que hay que ver antes de morir’, Grijalbo ed., pàg. 882-883, Barcelona 2010 (10 ena edició, actualitzada).
- Alberto BERMEJO, “Salvar al soldado Ryan”, ‘Cinerama’, octubre 1998.