Avatar (2009)

Superproducció de James Cameron (Canadà, 1954), ambientada en el futur. El guió és original del mateix J. Cameron. Se roda en escenaris reals de Hawaii, Nova Zelanda i CA i en els platós de Stone Street Studios (Nova Zelanda), amb un pressupost oficial de 237 M USD, que fonts oficioses eleven a més de 300 M USD. Les imatges se sotmeteren a un procés d’enriquiment mitjançant tècniques avançades d’animació i se transferiren a 3D en suport únic en els laboratoris de la companyia Weta Digital (Nova Zelanda). Nominat a 9 Oscar, en guanya tres (fotografia, direcció artística i efectes visuals) i 2 Globus d’or (pel·lícula i director). Produït per James Cameron, Jon Landau i Josh McLaglen per a Fox, se presenta en sessió de preestrena el 10-XII-2009 (Londres).

L’acció dramàtica té lloc en el planeta Pandora, d’una altra galàxia, a l’interior de la base humana i fora d’ella, l'any 2154. Jake Sully (Worthington) és un ex soldat de la marina nord-americana, paraplègic a causa d’una ferida de guerra. Accepta una oferta de treball en la base que la corporació privada RDA té a Pandora, on ha trobat un nou mineral sòlid d’elevat poder energètic, que a la Terra se ven a 20 M USD el Kg. La seva missió consisteix a substituir el seu germà bessó, assassinat per uns atracadors, en el maneig d’un avatar (creació genètica a partir d’ADN humà i d’ADN dels navis, habitants de Pandora). L’avatar se manega mitjançant la transferència de la potencia cerebral d’un humà, que resta adormit. Els avatars tenen l’aparença dels navis, per la qual cosa Jake se pot introduir entre ells per obtenir informació.

El film suma Sci-Fi, acció, aventura, fantasia, història d’amor, guerra i extraterrestres. Suposa el retorn a les tasques de realització de J. Cameron, després de 12 anys d’absència de la cartellera darrera de l’èxit de “Titanic” (1997). El guió, escrit el 1994, ocupa unes 80 pàgines. Segons manifestacions de Cameron, la producció de l’obra s’ajornà a causa de la manca de mitjans tècnics adequats per a la creació dels efectes visuals projectats. La pel·lícula és un treball en el qual el vessant audiovisual té un pes decisiu. Se presenta construïda amb gran sentit de l’espectacularitat i una concepció absorbent de l’acció. És una obra d’evasió capaç de mobilitzar i complaure un públic majoritari. És, a més, una obra eficaç d’entreteniment, cosa prou important en els temps que corren.

L’estil del relat s’ajusta a les pautes clàssiques del realisme, que desplega amb fort pols narratiu, gran imaginació i desbordant fantasia. Toca temes d’actualitat, dissenya composicions recarregades i no insulta la intel·ligència de l’espectador amb trampes o incoherències. A pesar d’enunciar molts de temes, el discurs és expeditiu i superficial, amb l’objecte de no incomodar el públic amb propostes complexes o allunyades dels valors de general acceptació.

Se manifesta a favor de l’ecologisme, el culte a la natura, la comunicació i el diàleg entre cultures, els valors específics de cada poble i el respecte degut a aquests. Se posiciona contra el militarisme, l’imperialisme i el colonialisme, la política exterior nord-americana, la sobre explotació dels recursos naturals, etc. Parla de la limitació dels recursos no renovables i adverteix sobre els perills de destrucció de la Terra. Afegeix tocs de misticisme i no evita trets aïllats de certa sensibleria, cursileria i miracleria. No s’explica perquè no fa ús de l’humor.

Tot al llarg del metratge fa freqüents referències a films propis i d’altres autors. Entre els propis es compten “Aliens: el retorn” (1986), “Abyss” (1989), “Mentides arriscades” (1994), “Titanic”, “Terminator 2” (1991), etc. Amb relació als d’altres realitzadors, cal destacar els gestos de simpatia que dedica a “Star Wars”, “El senyor dels anells”, “Ballant amb llops”, etc.

Ofereix una detallada i curosa descripció del clan navi, amb el qual se relaciona Jake. Especifica trets culturals, llengua, costums, creences, pràctiques, ritus, etc. També ofereix una descripció admirable de la flora i la fauna de Pandora (rinoceront, hienes, aus fantasioses...). Defineix amb precisió les característiques dels navis: uns 3 m. d’altura, pell blava, ulls verds, grossos i boteruts, trets felins, etc. Això no obstant, la caracterització dels personatges és escassa i, possiblement, insuficient: estan mancats de relleu, definició i matisos. La història és senzilla, ingènua i previsible, per bé que suficient per donar suport a una narració visual excitant, amena i de gran virtuosisme. És memorable la llarga i portentosa seqüència de la batalla.

La banda sonora, de James Horner (“Titanic”), ofereix una partitura de 14 temes ambientals i de creació d’atmosferes dramàtiques, èpiques i d’acció. És densa i vibrant. Inclou breus talls presos de la banda sonora de “Titanic”. Destaca la cançó, creada per a l’ocasió, “I See You”, que canta Leona Lewis i aporta el tema principal del film. La fotografia, de Mauro Fiore (“L’illa”, Bay, 2005) i Vince Pace, en color i 3D, excel·leix pel realisme dels personatges, l’acció i els paisatges i per l’estètica New Age que el complementa. Les imatges transmeten emoció i bellesa plàstica. Juga amb recursos ingenus com la percepció òptica del llançament d’objectes al públic, a la manera de l’anada i tornada de la pilota del malabarista del film “Els crims del museu de cera” (De Toth, 1953), estrenat en 3D.


Bibliografia

- Quim CASAS, “La revolución deberá esperar”, ‘Dirigido por’, núm. 396, pàg. 38-39, gener 2010.
- Santos ZUNZUNEGUI, “Figura i fondo”, ‘Cahiers du cinéma. España’, núm. 32, pàg. 71, març 2010.
- Miguel A. DELGADO, “Avatar, la revolución de lo clásico”, La Butaca, labutaca.net, desembre 2009.