Notable comèdia còmica de Mel Brooks (Brooklyn 1926) i per a molts la millor comèdia de l’autor. El guió, de Mel Brooks i Gene Wilder, se basa en personatges de la novel•la “Frankenstein” (1818), de Mary W. Shelley, i s’inspira sobretot en els films “La núvia de Frankenstein” (Whale, 1935) i “L’ombra de Frankenstein” (Lee, 1939). Se roda en escenaris reals (University of Southern California) i en els platós de Fox Studios (Century City, L.A.), amb un pressupost de 2,8 M USD. És nominat a 2 Oscar (guió adaptat i so). Produït per Michael Gruskoff per a la Fox, s’estrena el 15-XII-1974 (EUA).
L’humor se basa en la paròdia que s’estableix de les pel•lícules de terror de la Universal dels anys 30 i, per extensió, del gènere de terror en general. La imitació burlesca d’aquest se construeix amb respecte, admiració, intencions d’homenatge i des de l’acreditada cinefilia que caracteritza el realitzador. El desplegament del film incorpora recursos d’humor de molt diversa naturalesa, que se combinen amb encert i en proporcions adequades. Hi ha humor negre, expressions enginyoses, ironia, sàtira, jocs de paraules, equívocs, elements absurds, ruptures de les convencions habituals de la representació, curtors, rareses, confusions, malentesos, etc. Tenen gran importància la gestualitat, la caracterització dels personatges, les referències al sexe, els sobreentesos, les insinuacions i alguns excessos desmesurats. Aquests se presenten amb uns nivells de contenció que tenen poc a veure amb les proporcions exagerades que presenten a comèdies posteriors de Brooks. S’inclouen escenes memorables, com la de la cançó a ritme de vals que canten i ballen dos personatges principals. Els refilets que acompanyen els èxtasis d’amor parodien els números musicals de les pel•lícules de Jeanette MacDonald (“La desfilada de l’amor”, “Estimem aquesta nit”...).
La obra aconsegueix en el seu moment un notable èxit de públic. El vigor còmic se conserva en gran mesura, especialment entre el públic afeccionat al cinema clàssic. Entre les seves virtuts perdurables se poden citar l’efectivitat de les combinacions d’elements contraris (tendresa i força bruta, ciència i reaccions compulsives; lirisme i terror...); l’ús de referències mitòmanes (pentinat de la núvia de Frankenstein); la generalització de defectes i deficiències personals (ningú no sap dir correctament el nom d’un personatge), etc.
La banda sonora ret, per la seva part, homenatge d’admiració a l’antic cinema de terror. El tema “Young Frankenstein”, leitmotiv del film, és líric, emotiu, fàcilment identificable i aferradís. La partitura consta de 14 temes, alguns tan grats com “Wedding Night” i el retrat sonor de Frau Blücher. La fotografia en B/N evoca, amb gràcia, coneixement de causa i entranyable nostàlgia, la visualitat del cinema clàssic de terror.
Referències
- Alejandro MELERO, “El jovencito Frankenstein”, llibret del DVD, Notorious Ediciones, Madrid 2010.
- Ángel COMAS, “El jovencito Frankenstein”, ‘Antologia crítica’, T&B Editores, pàg. 409-410, Madrid 2002.
- Karen KRIZANOVICH, “El jovencito Frankenstein”, ‘1.001 películas que hay que ver antes de morir’, pàg. 581, Grijalbo ed., 10ena edició, Barcelona gener 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada