Perseguit (Pursued) (1947)

Notable western dramàtic de Raoul Walsh (1887-1980), gairebé oblidat i poc apreciat durant molt de temps, avui és considerat un film de culte. El guió és original de l’escriptor i guionista Niven Busch (1903-91), autor de la novel·la “Duel in the Sun” i del guió que l’adapta al cinema amb el mateix títol, “Duel al sol”(Vidor, 1946). Se roda en escenaris naturals de Gallup (NM) i en els platós de Warner Studios (Burbank, CA). Produït per Milton Sperling per a United States Pictures/WB, s’estrena el 2-III-1947 (EUA).

L’acció dramàtica té lloc en els primers anys del s XX, a l’antic ranxo dels Rand, al ranxo de Medora Callum, a la localitat de Lone Horse, del comtat de Seat i rodalies i a Cuba. Jeb Rand (Mitchum) és un jove orfe adoptat als quatre anys per la viuda Medora Callum (Anderson), mare d’un noi, Adam (Rodney), i d’una noia, Thorley (Wright). Viu turmentat per uns records fragmentaris de la seva infantesa que no pot completar i per la sensació que algú el persegueix per raons que desconeix. Se relaciona amb Jake Dingle (Hale), propietari del Casino de Lone Horse, amb el jove Prentice (Carey) i altres. Coneix Grant Callum (Jagges), fiscal de Santa Fe (NM).

El film suma drama, drama psicològic, suspens, thriller, cinema negre, història d’amor i western. Essencialment és un western psicològic de trets negres. La narració corre a càrrec del protagonista, que recorda episodis del seu passat amb l’ajut de flashbacks, que componen un llarg i en realitat únic flashback. El relato és un drama d’aires obscurs i de comportaments impulsats per passions desfermades que responen a raons patològiques, obsessives o transitòries. Els motius inclouen gelosies, ira, enveja, odis, venjança, ressentiment i altres manifestacions primàries. Els canvis per volubilitat dels sentiments d’alguns dels suports de l’heroi contribueixen a enrarir l’atmosfera del film i a omplir-la d’incerteses i amenaces. El desconeixement per part del protagonista i del públic dels motius que es són a l’origen dels fets aporten misteri i factors addicionals de preocupació i temor.

La passivitat del personatge, que se refugia en concepcions fatalistes per no reaccionar davant les amenaces pressentides i deixar en mans de la suposada mala sort que el persegueix la marxa dels fets, aporta profunditat al melodrama, delata la fragilitat del protagonista i incrementa la tensió general. El crescendo dramàtic està sàviament administrat per Walsh. El soundtrack aporta udols de rates pinyades i sons d’òlibes i mussols, que potencien el poder terrorífic de la nit.

La historia, saturada de passions enfrontades, girs i canvis, assoleix nivells alts d’interès i de capacitat d’absorció de l’atenció del públic. Tot amb tot, la manca de credibilitat d’alguns fets i algunes i situacions provoca en els espectadors més exigents sentiments d’insatisfacció. No hi manquen tocs esporàdics d’ironia i humor (cops d’escombra, poalades d’aigua...) i trets ràpids de tendresa (pollet negre, símbol de Jeb). Walsh no creu en la força imperativa del destí i el pes incontestable de la fatalitat, com demostra en la sort de la roda de la fortuna. Les escenes d’acció (persecució a cavall al vespre...) se presenten resoltes amb eficàcia i fluïdesa pròpies de Walsh.

El film se relaciona con “Foragitats” (Siodmak, 1946), amb el qual comparteix alguns trets narratius i argumentals. També se relaciona amb alguns thrillers d’Hitchcock, com “Rebeca i “L’ombra d’un dubte”, amb els quals comparteix addicionalment mètodes de creació de misteri i tensió. També guarda relació amb drames desbordants, de moda a l’època, com “Cims borrascosos” (Wyler, 1939). En tot cas a Walsh correspon el mèrit d’haver estat un dels primers realitzadors de westerns que amplia la temàtica del gènere. La interpretació de Mitchum, adequada i convincent, és qualificada de vegades com una de les millors de la seva filmografia. En tot cas, és un dels seus primers papers importants. Teresa Wright, primera esposa (1942-52) del guionista Niven Busch, fa una interpretació correcta i gratificant, malgrat a estar posada al servei d’un paper difícil, variable i contradictori. Ma Callum lliura una interpretació a la altura del seu prestigi i del record que se guarda d’ella com a mestressa de casa de “Rebeca” (Hitchcock, 1940). Dean Jagger compon la figura d’un dels millors malvats del gènere.

La banda sonora, de Max Steiner, aporta una partitura orquestral de gran format, que desplega un to general dramàtic amb passatges amenaçadors, opressius i fúnebres. Se serveix de baixos profunds, prolongats i en ocasions vibrants. Fa ús de dissonàncies i distorsions de so. Com a música afegida adapta “La veneciana”, cançó ballable mexicana d’origen polonès, i “Chicken Red”, una premonitòria i moguda melodia de mare maltractadora i imprevisible personatge salvador. Els reclutes destinats a la intervenció nord-americana en la Guerra de Cuba, que ells denominen guerra contra España, xiulen l’ “Himne del 7è de cavalleria”. La fotografia, de James Wong Howe (“Picnic”, Logan, 1955), en B/N, crea una visualitat expressionista, pròpia del cinema negre de l’època, amb paisatges desolats, desèrtics i fantasmagòrics, signes de mort (runes, parts d’esquelets d’animals domèstics massacrats...), interiors tristos i claustrofòbics, escenes nocturnes opressives i primers plans de rostres tenebrosos.


Referències

- Quim CASAS, “Pursued”, ‘Películas clave del western’, pàg. 70-71, Robinbook ed., Barcelona 2007.
- Víctor BILBAO, “Perseguido”, ‘Muchocine’, muchocine.net, març 2009.