L'arbre de la vida (1957)

L'arbre de la vida (1957)

Superproducció de la MGM realitzada per Edward Dmytryk (1908-99). El guió, de Millard Kaufman, adapta la novel·la d’èxit “Raintree County” (1948), de Ross Lockridge Jr. (1914-48). Se roda en escenaris naturals de Danville (Kentucky) i altres localitzacions d’Indiana, Tennessee i Mississipí, i en platós de MGM Studios (Culver City, CA), amb un còmode pressupost de 6 M USD. El film obté 4 nominacions als Oscar (actriu principal, banda sonora, direcció artística i vestuari) i guanya un Globus d’or (actor secundari, Nigel Patrick). Produït per David Lewis per a MGM, se projecta per primer cop en públic el 4-X-1957 (Louisville, KY).

L’acció dramàtica té lloc a Freehaven, petita població del comtat imaginari de Raintree (Indiana), i a diverses localitzacions de Nova Orleans, Geòrgia, Tennessee i Missouri, tot al llarg de 6 anys (juny 1859 – maig 1865). Johnny Wickliff Shawnessy (Clift) és un jove batxiller, natural de Freehaven, fill únic de T. D. Shawnessy (Abel), herbolari, i Ellen (Morehead). Manté una estreta relació d’amistat des de la infància amb la seva condeixeble Nell Gaither (Saint). Poc després de la graduació en la High School, coneix una atractiva i elegant jove del sud, Susanna Drake (E. Taylor). Johnny és assenyat, honest, lleial, sincer i idealista. Sent passió per la lectura de prosa i poesia. No té prejudicis ètnics, manté posicions abolicionistes i defensa a mata degolla la justícia i la veritat. És tolerant, comprensiu i pacient. Se dedica vocacionalment a l’ensenyament. Susanna és ben plantada, superficial, manipuladora, fràgil i un tant infantil. Sent afecte per la seva col•lecció de nines, és anti abolicionista i té prejudicis racials. Oculta en el seu interior secrets del passat. Ellen és equilibrada, discreta e intel·ligent. El pare de Johnny és el model que inspira el fill. Defensa amb convicció posicions abolicionistes i anti bèl•liques. És de temperament optimista i confiat. Ellen, la mare de Johnny, és una dona pràctica i pragmàtica. Garwood B. Jones (R. Taylor), amic de tothom i de ningú, encarna la figura del demagog, arribista i oportunista.

El film suma drama, drama psicològic, història d’amor, malaltia mental, guerra (Guerra de Secessió, 1861-65) i cinema d’època. Ofereix la segona col•laboració d’Elizabeth Taylor i Montgomery Clift, que havien interpretat la parella protagonista de la cinta “Un lloc en el sol” (1951). Era la parella estel·lar més apreciada pel públic del moment, que veia amb simpatia l’amistat d’ambdós, sobretot pel biaix de protecció materno filial que mostrava. La seva presència a la pantalla constituïa un reclam d’èxit, que la Metro va voler posar al servei d’una superproducció pensada a la manera de rèplica o contrapunt del film “Allò que el vent s'endugué” (1939) i de “Gegant” (1956). Contempla la guerra des de la perspectiva del nord, tan diferent de la del sud, encara que igualment colpidora i dolorosa.

El rodatge, iniciat els primers dies de l’abril de 1956, s’interromp (13-V-1956) a causa del greu accident de circulació que té Clift després d’una festa a la casa d’E. Taylor. No se reprèn fins dos meses més tard (24-VII-1956), per finalitzar el 16-X-1956. L’actor, afectat psicològicament per l’accident, seqüeles i la reconstrucció quirúrgica de part del rostre, manté aleshores davant les cameres una actitud de fragilitat, rigidesa i inseguretat, que l’objectiu capta, malgrat el maquillatge i l’abundància de preses posteriors i d’escorç que li fan. El rodatge no cronològic de les escenes determina que les seqüències posteriors a l’accident es barregin amb les anteriors a aquest. El conjunt d'aquests fets incrementa l’interès del film, sobretot entre els seguidors de Clift.

L’obra explica un melodrama intens i apassionat, segons els gustos de l’època. Acompanyat d’una visualitat atractiva, una esplèndida banda sonora, uns decorats excel·lents i un magnífic vestuari, se presenta treballat amb interès i elaborat amb atenció al detall. Les interpretacions dels protagonistes i d’un notable grup de secundaris (Nigel Patrick, Lee Marvin, Rod Taylor, Agnes Morehead...), són convincents i seductores. Destaca Elizabeth Taylor en un paper de dona fràgil, debilitada per pors interiors, malsons, gelosies i tendències auto destructives.

El film reivindica els somnis i el propòsit de realitzar-los. Tracta altres qüestions com la relativització de la fama i la glòria, la rellevància de la saviesa, la definició de la grandesa que s’atribueix a una persona. Afegeix la defensa de les tesis abolicionistes, anti esclavistes, anti bèl•liques i pacifistes i el rebuig dels prejudicis racials. Amb relació als somnis particularitza que el més important no és aconseguir-los (arribar a Itaca), sinó fer el camí que porta cap ells. Manté que cap idea, per gran que sigui, no justificar una guerra. Planteja suggerències útils sobre els conceptes de veritat, lleialtat, felicitat, sentit de la vida, saviesa, etc. Elogia la lectura com a font de coneixement i de gaudi estètic.

El DVD incorpora (2010) una versió de 159 minuts. El doblatge a l’espanyol és el de 1958, amb veus tan entranyables com la de Josep Maria Caffarel (Ezra Gray).

Són escenes destacades les de la guerra (infanteria, cavalleria, protecció de flancs...), la celebració de la victòria presidencial de Lincoln, la descripció de l’asil de malalts mentals, l’enquadrament de baix cap amunt d’un Golden Raintree, la carrera del dol de Johnny i Orville “Flash” Perkins (Marvin), el tren funerari amb les despulles de Lincoln, etc.

La banda sonora, de Johnny Green, ofereix una partitura que combina passatges bèl·lics, dramàtics, èpics i lírics (cors de sopranos com àngels en el viatge de Johnny en barca pel pantà), amb reiterats tocs de sons del sud. La cançó “Song of Raintree County” corre a càrrec de Nat “King” Cole i d’un grup coral. Afegeix el cant patiòtic "The Batle Hymn of the Republic" i la interpretació roquestral de "Rally Round the Flag". Abdues composicions són posteriors al moment en el qual s'interpreten en el film. La fotografia, de Robert Surtees (“Ben Hur”, 1959), en color (technicolor), és la primera que se roda amb cameres de 70 mm, com les que dos anys després s’empren en el rodatge de “Ben Hur”.


Bibliografia

- Angel COMAS, “El árbol de la vida”, ‘Antología crítica’, pàg. 40, Madrid 2002.
- Stephen V. RUSSELL, “Raintree County Brief”, raintreecounty.com, maig 1990.