Notable film de baix pressupost de la MGM. Dirigit per John Sturges (1911-92) (“Conspiració de silenci”, 1955), se basa en un guió senzill, de Mel Dinelli, que crea suspens, planteja qüestions que convoquen a la reflexió i construeix un relat ple d’intensitat i emotivitat. Desplega un argument de Maurice Zimm, que explora amb subtilesa les relacions familiars i alguns aspectes de la condició humana quan es troba enfrontada a situacions extremes. Se roda a la localitat de Pionertown (CA), amb pocs actors i un reduït equip de filmació. Produït per Sol Baer Fielding i Charles Schnee (no acreditat), s’estrena el 30-III-1953 (NYC, NY). L’acció dramàtica té lloc tot al llarg d’una calorosa jornada estival (24 d’agost).
L’obra constitueix un exemple rellevant de les pel·lícules de sèrie B que produí la. Metro Excel·leix per la seva correcta realització i per la notable interpretació de Barbara Stanwyck, que lliura un treball net, plaent i convincent. El film mobilitza emocions i transmet tensió i incertesa a un públic que s’endinsa en el relato i presta la seva complicitat. Barry Sullivan, a càrrec d’un paper de poc lluïment, acompanya des d’un segona pla l’Stanwyck, a la qual deixa brillar com a centre d’atenció. Bobby, el fill de la típica família americana de classe mitjana, aporta les dosis d’innocència i tendresa que l’espectador americà demana a les històries familiars. El paper de malvat corre a càrrec de Ralph Meeker, que el presenta dotat de les proporcions de rudesa i violència suficients per provocar inquietud sense ultrapassar els límits d’allò que és tolerable.
Afegeix una magnífica banda sonora de caràcter descriptiu, en la qual Dimitri Tiomkin llueix la seva habilitat com a compositor de peces que converteixen en música els sons d’una mar brava i amenaçadora. Com a contrapunt, la cinta adapta amb gràcia dues cançons tradicionals d’ambientació mexicana, populars i festives, “Cielito lindo” i “La cucaracha”.
Té interès la descripció del paisatge desolat i deshabitat de la península mexicana de la Baixa Califòrnia. La seva recreació aporta les condiciones adequades per generar sentiments d’aïllament, soledat i desempara. La història està ben construïda, se presenta ben embastada i resulta interessant i entretinguda.