Primera pel·lícula sonora del realitzador Sergei M. Eisenstein (Riga/Letònia 1898 – Moscú/URSS 1948). El guió, d’Eisenstein i Pyotr Pavlenko, se basa en fets i personatges històrics. Se roda durant l’estiu de 1938, en escenaris naturals dels voltants de Moscú i en platós exteriors i d’interior dels estudis Mosfim (Moscú). Produït per I. Bakar per a Mosfilm, se projecta per primera vegada en públic, en sessió de preestrena, el 25-XI-1938 (Moscú).
L’acció dramàtica té lloc a les ciutats de Pskov i Novgorod i a les rodalies del llac Peipus (Tchoudsk), durant l’hivern de l’any 1242. La batalla del llac té lloc el 5-IV-1242. S’hi enfronten forces russes sota el comandament d’Alexander Nevsky (1220-1263), de 21 anys, i un exèrcit de la Confederació Livònia, aliança que reuneix interessos de la aristocràcia teutona (que aporta cavallers, dirigents i genets), els comerciants germànics (que aporten finançació) i l’Església Romana (que aporta a la invasió el caràcter de croada o guerra santa contra l’Església Ortodoxa Russa). L’operació suma els interessos expansius del Sacre Imperi Germànic i els d’implantació de l’Església de Roma en una zona estratègica que li és aliena. La Confederació Livònia governa durant segles en una extensa zona que ocupa territoris actuals dels Països Bàltics, el nord de Polònia i l’enclavament de Kaliningrad (Rússia). Els caràcters personals, solament esbossats, contenen trets diferencials rellevants. Alexander (Cherkasov), fill del príncep Yaroslav, sobirà de Vladimir, és elegit líder de les forces russes per aclamació. És amic del poble pla, enemic de l’enriquiment personal a costa d’interessos col·lectius, pacífic, senzill i cordial, parc en el càstig i orador de paraula fàcil. Olga (Ivashova) és prudent, tranquil•la, idealista i enemiga de les precipitacions. Vasilisa (Danilova) és ardent, lluitadora, activa i hàbil en l’espasa. Vasili Buslai (Okhlopkov) és fort, tranquil i complaent. Gravilo Olekseich (Abrikosov) és apassionat, rude i sincer. Vasili i Gravilo són amics d’infantesa i s’aprecien com a germans. El Gran Mestre Von Balk (Yershov), cap suprem de les forces teutones, és ferotge, cruel, sanguinari i pervers.
El film suma acció, èpica, drama, història i guerra. El relat és senzill, clar i molt assequible, en atenció al públic objectiu al qual va adreçat: tots els ni ells del poble soviètic. Després de 8 anys d’inactivitat, el realitzador accepta l’encàrrec del Govern i les condiciones de treball que li imposa: un codirector i un coguionista encarregats de vetllar per l’ortodòxia ideològica de l’obra, un repertori definit d’actors professionals i un pressupost ajustat. S’accepta la seva proposta per a la direcció de fotografia. Ambdues parts acorden l’encàrrec de la banda sonora al compositor i pianista S. Prokofiev. Llevat d’incidents menors, Eisenstein (fill d’un arquitecte jueu alemany) treballa amb comoditat i llibertat creativa.
El realitzador presta gran atenció a la coordinació de la fotografia i la banda sonora. Prokofiev accepta composar-la per trams, després de veure el muntatge en brut de cada seqüència. A tenor de la música, se talla, edita i munta la cinta. El resultat és una superba conjunció d’imatge i so, que transmet al film una força corprenedora. Malgrat tot, el film no satisfà plenament les expectatives dels buròcrates russos. Consideren que és excessiu el protagonisme col·lectiu, insuficient l’exaltació de l’heroi i difícil la seva identificació amb Stalin pel caràcter ostensiblement clement de Nevsky.
L’obra constitueix una epopeia del nacionalisme rus i l’hagiografia d’un dels seus principals líders històrics. L’encàrrec del film té per objecte preparar la població russa davant una eventual invasió nazi. La seva projecció a tot6 el país (URSS) se salda amb un gran èxit d’assistència i satisfacció del públic. Arran del Tractat germano-soviètic de no agressió signat l’agost de 1939 per Molotov i Von Ribbentrop, el film se retira de la cartellera. Se torna a programar precipitadament a partir de la matinada del 22-VI-1941, després de la invasió nazi de l’URSS. Se tracta d’un film pro rus, realitzat des del punt de vista rus i destinat a l’animació patriòtica del poble senzill. D’aquí l’èmfasi que se posa en la identificació dels guerrers teutons amb l’enemic i, encara més, amb l’encarnació del Mal. No se’ls veu el rostre, se distingeixen per l’ús de símbols demoníacs (cornamenta de cérvol), fets perversos (lleven menors dels braços de les mares per a llançar-los al foc), comparacions amb animals (ós, cap de porc, renard...). d’altra part, se condemna l’Església romana, atribuint-li ritus d’aparença satànica, mitres amb estranyes esvàstiques, mirades vidrioses que semblen venir de l’avern (frare) i la consideració dels guerrers com a mercaderia d’escàs valor. Una sort similar corren els enemics interiors: col·laboracionistes i traïdors.
La banda sonora, de Sergei Prokofiev, ofereix un poema simfònic impressionant, posteriorment convertit per l’autor en cantata. Suma elements tradicionals eslaus i germànics, tradició clàssica, romàntica i impressionista, i experimentació avantguardista. És una peça apreciada pels melòmans, que fa part del catàleg d’obres de prestigi de la música culta. La fotografia, d’Eduard Tissé (“Octubre”, 1927), col•laborador habitual d’Eisenstein, en B/N, combina primers plans extrems, un muntatge àgil, plans generals horitzontals, anàlisi psicològica dels rostres, escenes commovedores (paisatge després de la batalla), una seqüència magistral de 35 minuts (batalla del llac) i altres, que han servit d’inspiració a films com “Doctor Zhivago”, “Espàrtac”, etc. El cromatisme distingeix els teutons (blanc) dels russos (negre atenuat). És una obra culminant del cinema.
Referències
- Stephan BOUQUET, “Alexander Nevsky”, ‘Sergei Eisenstein’, pàg. 73-77, Cahiers du cinéma i El País ed., Madrid 2008 (versió a l’espanyol).
- Lars PENNING, “Alexander Nevsky”, ‘Cine de els 30’, Taschen ed., Colònia/Barcelona 2006.
- Claude BEYLIE, “Alexander Nevsky”, ‘Películas clave de la Historia del Cine’, pàg. 133-134, Robinbook ed., Barcelona 2006.